Història
El municipi de Cercs és d’arrels antigues, com ho són Sant Quirze de Pedret o l’abadia de Sant Salvador de la Vedella, els dos conjunts arquitectònics més històrics i emblemàtics d’aquest municipi de l’Alt Berguedà.
Abans, però, era format per tot de cases disseminades. No va ser fins al segle XIX que el Pont de Rabentí (nom amb què es coneixia antigament Cercs) va començar a créixer espectacularment en una de les seves etapes més pròsperes, aprofitant l’esclat de la indústria tèxtil. Una dotzena de tallers en funcionament, i uns quants molins fariners, feien que el nucli de Cercs anés creixent i augmentant la població.
Tanmateix, va ser amb l’entrada del segle XX quan el municipi es va començar a configurar tal com és en l’actualitat i, aprofitant la febre del carbó, va experimentar un canvi radical. Nous jaciments i noves empreses per explotar-los van fer aparèixer nous nuclis. S’establiren colònies mineres a la vora de les bocamines i naixeren Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació. També es formà, entre els anys 1910 i 1920 el nucli de Sant Salvador de la Vedella, fins llavors tot de cases disseminades. “Carbones de Berga, SA.” es va convertir en l’empresa abanderada i va liderar un boom miner que es va acabar l’any 1991.
Entremig, l’any 1944 els ajuntaments de la Baells i de Cercs s’uniren formant un únic i extens terme municipal, i a partir dels anys 1950 es va començar a construir l’altre nucli: la Rodonella.
Però no acabaria aquí l’aparició de nous pobles: el 1976 s’inaugurava Sant Jordi, després que el poble de Sant Salvador de la Vedella quedés cobert per les aigües de l’embassament de la Baells, amb una capacitat de 115 milions de m3 d’aigua i que, avui en dia, és part indestriable del paisatge de Cercs.
Es podria dir, doncs, que el carbó ha estat, i probablement ho serà encara durant molts anys, el principal signe d’identitat d’un municipi que ha viscut culturalment, socialment, econòmicament i turísticament influït per aquest mineral. Els últims 150 anys, el municipi de Cercs ha viscut del carbó i per al carbó. Els seus valuosos jaciments han fet possible una rica activitat minera i l’existència d’una història i una cultura relacionada directament amb la mina que, després de tants anys, finalitzà la seva activitat el 1991 i que perdurarà en el record gràcies al Museu de les Mines de Cercs, inaugurat a Sant Corneli l’any 1999.
Els recursos naturals expliquen la posada en funcionament de dues centrals tèrmiques (1929 i 1970), una important fàbrica de ciment (tancada el 1990) i la mateixa construcció de l’embassament de la Baells, elements singulars del paisatge del municipi de Cercs.